XAMAIRAC

En tots els conflictes hi ha un punt zero, un punt on el passat, Estatut al TC, deixa d’existir com a causa i que és substituït per un present que no permet ni tan sols girar el cap com a reflexió. Això es va produir quan algú, fiscal o jutge,va decidir detenir a 15 persones, tècnics-polítics o polítics-tècnics de la Generalitat de Catalunya. Quina sensació més estranya, els màxims responsables lliures, Puigdemont i Junqueres, i les mans dretes i esquerres detinguts. La sensació d’impotència de ganes d’estar en el seu lloc es enorme doncs hi ha un principi de justícia que queda trencat per aquesta situació, de fet va costar llàgrimes. El punt zero actual és el setge als preparatius que des del govern de l’Estat s’ha posat en marxa, com no podia ser de cap altra manera, aquesta acció ha provocat una reacció que uns esperaven, d’altres desitjaven i els menys els sorprenia. No se on vaig llegir que Rajoy a torpedinat la celebració del referèndum però ha perdut Catalunya. Tots aquests m...

Si em falla la memòria ja m’ho perdonareu, però crec que va ser Josep Tarradellas i Joan, president de la Generalitat de Catalunya, des de 1954( a l’exili) fins 1977(a Catalunya) qui va dir que en política es pot fer quasi bé tot menys el ridícul i després de viure de manera propera i accedint a l’informació amb generositat i rapidesa, no puc evitar de dir que els polítics de Barberà del Vallès, els que estan al govern de la ciutat, han fet i estan fent el ridícul. Imagino que estem entre persones intel•ligents i entendran perfectament que amb aquesta definició no hi ha cap ànim ofensiu ni molt menys de menyspreu ni cap a ells i molts menys cap a les formacions que representen, però no he trobat una millor forma per definir el que em sembla la situació i els fets que s’han produït. Tot comença el dia que l’Alcaldessa, Silvia Fuster, es requerida pels socis de govern a que es defineixi respecte les cartes rebudes del Parlament i el Govern de Catalunya. Requerida la resposta, la Si...

Hi ha frases fetes que tothom sap de que van o almenys així ho sembla, n’hi ha una, amb tres afirmacions contundents sobre tres qüestions d’un enorme calat emocional, “ni Deu, ni Pàtria, ni Rei” (ni Dios, ni Patria, ni Rey). Tres conceptes que per ells mateixos ja indiquen el credo i la manera com vol instrumentar la seva vida la persona que es capaç de dir-ho i fer-ho. La dita ve com a préstec de l’himne “carlista” l’Oriamendi i que manifesta els tres conceptes pels quals estan disposats a lluitar: “Por Dios, por la Patria y el Rey”. La frase primera la del “ni” no és mèrit meu doncs ja la varen enfortir molts anys abans de la meva presència en aquesta vida, homes i dones que en els temps que ho van començar a emprar s’hi jugaven la pell. Va ser la crida que va identificar d’una manera clara el moviment anarquista, els antisistema reals i autèntics de tota la vida. Però no tan sols els anarquistes se sentien representats per l’expressió sinó que en temps de lluita contra la dicta...